Juntament
amb la Carbonet vam agafar el cos de l’Africà i el van llençar al
mar que no va aparèixer fins al cap d’uns dies, però ningú sabia
qui havia sigut i al final ho van deixar estar.
Uns
dies més tard en Tòfol es va posar a escriure una llista amb totes
les desgràcies que li havien passat però malgrat aquella llista ell
se sentia més viu que mai gràcies a la Carbonet, ja que cada dia la
tenia més a prop.
Un
dia mentre la Carbonet li va explicar com havia arribat al camp i
la història dels seus pares.
Capítol 26: Un món ple de futur
Quan
la Maria contesta a en Tòfol després de dir-li que la estima amb un
petó, i ella respon dient que no sap com no s’havia adonat abans
de la bona parella que feien. Tot seguit la mare ve acompanyada del
pare, que per fi torna a veure al seu fill Tòfol i li presenten la
seva nova filla, la Tina. Llavors és quan veuen la possibilitat d’un
món millor, i es posen a preparar les poques coses que tenen per
marxar.
El
pare portava molt bones noticies, portava bitllets per tota al
família per anar a Mèxic, però això es van acomiadar dels amics
que havien fet al camp. En Tòfol i la Maria és van regal un poema i
un braçalet, per no oblidar-se mai. També es van acomiadar de la
salut, que els hi va dir que no es preocupessin per ella. Van anar a
passar la nit en un petit hostal, i l pare els hi va explicar totes
les seves aventures.
L’endemà
van pujar durant tres setmanes en un vaixell per anar a Mèxic
Capítol 28: Una nova vida
El
viatge va ser llarg, però amb esperança. La mare va tornar a
somriure i escriure poemes, i en Tòfol continuava pensant en la
Maria i en Tiàn, encara que la mare li deia que l’oblidés.
Els
inicis a Mèxic van ser durs, pare va aconseguir una feina a una
fusteria, i la mare va començar a treballar en una llibreria. En
Tòfol va deixar els estudis, ja que no li agradaven gaire, i va
començar a ajudar al pare a la fusteria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada