Capítol 5: Els homes
no ploren
En aquest capítol al
principi de tot el Tòfol somia en la Maria, quan de sobte la seva
mare el desperta i li diu que baixi al menjador, que el seu pare els
hi ha de donar una noticia. Un cop a baix, el seu pare els explica
que cada cop, la guerra va a pitjor, que l'han cridat per que vagi al
front, i que és el seu deure, que ha de marxar.
Capítol 6: Un petó
El protagonista explica
que hi havia molta fam i que també molts talls de llum, tot això
era degut a la guerra. També esmenta que quan tornava de l'escola
amb en Tian, els dos esperaven entusiasmats una carta del seu pare. I
que un dia va anar amb la seva nova colla robar cols, per poder
treure'n alguns diners venent-les, es van colar en un hort, però els
gossos els van enxampar, es va haver d'amagar en un arbust, on
curiosament també hi havia la Carbonet, la qual li va fer un petó.
Capítol 7: El dia MN
En Tòfol segueix
robant als horts amb els seus amics, en Pau un noi de la colla, està
sortint amb la Maria (la Carbonet), i això li provoca molta ràbia a
en Tòfol ja que no para de parlar d'ella i del que fan. Li pregunta
a en Tian què fa ell quan té un problema, ell li respon que ho
explica a la mare o en fa un poema, en Tòfol decideix explicar-li a
ell, però en Tian s'adorm. Un dia es va assabentar de que la Maria
marxava de Sabadell, amb la intenció de fugir de Franco i el seu
exercit.
Capítol 8: Quadre,
poemes i cireres
És l'aniversari dels
bessons, i la mare els prepara un dinar bastant modest degut a la
guerra. Van demanar un desig al bufar les espelmes. Seguidament la
mare els hi dona un regal, es un quadre pintat per ella, els dos
decideixen que el penjaran a la habitació quan arribi el pare, més
tard en Tian li dona un poema a en Tòfol com a regal d'aniversari,
en Tòfol que no té res decideix anar a robar unes cireres, la
fruita preferida d'en Tian. Al tornar a casa és troba a la mare i a
un metge, en Tian està molt malalt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada