La guerra civil espanyola va començar
el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar l'1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant
anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament pel
juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat des de la dreta contra el govern del Front
Popular esquerrà, elegit democràticament pel febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a
una guerra sagnant d'àmplies conseqüències.
La guerra s'explica perquè el cop
d'estat no va triomfar arreu. Mentres en algunes zones triomfava de seguida, en d'altres
la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho.
D'aquesta manera, l'Estat espanyol
quedava dividit en dues zones completament antagòniques: d'una banda, l'Espanya nacional,
aviat liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir
durament tots els sectors esquerrans; d'altra banda, l'Espanya republicana, que es
mantenia fidel a les institucions de la República, dirigides per les forces esquerranes,
democràtiques i nacionalistes del Front Popular, que reprimiren els sectors dretans.
A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva "victòria" i la van aplicar sense contemplacions. A partir d'abril de 1939 començava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva història, sota la dictadura franquista. Els vençuts no caberen en la nova Espanya: la presó, els treballs forçats o la mort per als detinguts; amb sort, només la depuració, i per a molts l'exili, foren les úniques sortides que els esperava.
Les dues Espanyes quedaren reduïdes a una de sola, la dels vencedors. La guerra, en realitat, no va arreglar pas les diferències. Però només uns van poder seguir vivint amb normalitat. Els altres se'ls va fer callar. I aquesta gent va haver d'esperar molts anys per a tornar a conèixer un règim democràtic, com el que els sublevats havien destrossat amb la força de les armes.
A la fi de la guerra, els nacionals de Franco van aconseguir una pau sense condicions. Va ser la seva "victòria" i la van aplicar sense contemplacions. A partir d'abril de 1939 començava a tot el territori espanyol una nova etapa de la seva història, sota la dictadura franquista. Els vençuts no caberen en la nova Espanya: la presó, els treballs forçats o la mort per als detinguts; amb sort, només la depuració, i per a molts l'exili, foren les úniques sortides que els esperava.
Les dues Espanyes quedaren reduïdes a una de sola, la dels vencedors. La guerra, en realitat, no va arreglar pas les diferències. Però només uns van poder seguir vivint amb normalitat. Els altres se'ls va fer callar. I aquesta gent va haver d'esperar molts anys per a tornar a conèixer un règim democràtic, com el que els sublevats havien destrossat amb la força de les armes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada