Capítol 9: Un plat ple
de nous
Un dia apareix a la
casa d'en Tian i en Tòfol un home que es diu Sebastià, la seva mare
el coneixia, ells dos no, resulta que era un vell conegut de la
família. En Sebastià els hi explica que cada cop la guerra va a
pitjor, i que en Cisco, el pare dels dos nois, li ha dit que els
porti a França, i que quan acabi la guerra ell ja els anirà a
buscar on sigui. La mare i els dos nois accedeixen a la petició.
Capítol 10: Un poema
perquè no t'oblidés mai
Al cap d'una quinzena
de dies, la família empren el viatge cap a França, per fer-ho
utilitzen un cotxe que ha aconseguit en Sebastià. Al cap d'unes
hores el cotxe fa figa i han de continuar a peu, en Tian està
malalt, però hi accedeix, passen la nit en una cova. L'endemà
decideixen desviar-se de la ruta per visitar els avis que viuen en un
mas, passen el dia allà, on decideixen que en Tian es quedarà amb
ells ja que està massa malat per continuar el trajecte cap a França
per tal d'escapar de l'exercit de Franco. En Tian li escriu un poema
a en Tòfol perquè no s'oblidi d'ell.
Capítol 11: El meu
primer mort
L'endemà la resta van
seguir amb el trajecte, deixant en Tian endarrere esperant que quan
acabés la guerra el pare l'anés a buscar i després a ells. Durant
el trajecte troben molta gent que també ha decidit exiliar-se
d'Espanya, entre aquesta gent hi ha un home el qual porta un nen en
braços, en Tòfol intenta establir una conversa amb ell, més tard
s'assabent de que el nen que tenia uns sis anys, feia dos dies que
era mort. Entre en Sebastià i el pare del nen, en Paco, van fer un
forat i van enterrar el cos sense vida del nen.
Capítol 12: <<Allez,
allez!>>
Finalment el grup
arriba a França, un cop allà troben un pastor el qual els indica on
es troba la carretera. Un cop arribaren a la carretera es trobaren
amb una gran filera de persones que com ells intentaven creuar cap a
França, a un grup d'homes armats i muntats a cavall els quals
cridaven allez! I si algú parava, el fuetejaven. Al final arriben
a una platja enorme rodejada per tanques de filferro, era un camp de
concentració, en el qual tots sabien que hi passarien molts dies.
Van buscar un lloc en aquella platja on poder passar la nit. I en un
moment de sinceritat màxima la mare li explica a en Tòfol que està
embarassada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada