Capítol 17-20

Capítol 17: Recompte

El dia comença amb el Sebastiá mort, a causa dels últims dies de fred i febre. És dur per el grup que vivia a La Mansió, però era un fet que passava a diari al camp, i ho van viure amb molta fredor. El dia continuava millor celebrant l’aniversari d’en Jofre, i el van celebrar com van poder, amb la Maria explicant als seus amics la seva vida i la seva història de com va arribar al camp.

A en Tòfol li arriba una carta d’en Tian, explicant que està millor, i que el pare els anirà a buscar quan pugui per una vida millor.

Capítol 18: Una traïció

Gracies a la carta d’en Tian, la Carme estava millor, i cada vegada s’apropava més el dia que pariria de nou. Les condicions a la platja eren una mica millors, havien posat un mercat al centre del camp on la gent podia anar a comprar o intercanviar objectes o menjar que necessitessin, on compraven segells per enviar les cartes. En Tòflo, seguint a la Salut per casualitat, veu com s’anava amb un dels guàrdies del camp, i això fa que li agafi molta ràbia. La Carme li agafen contraccions molt fortes, i està a punt de parir.

Capítol 19: Una altre traïció

La mare estava a punt de parir, però ni ell ni el Paco, sabien que fer. Però de cop, va entrar la Salut dient que podria tenir el seu fill a casa d’un doctor. Llavors en Tòfol va anar amb els seus amics, fins que en Jofre i en Jordi se’n van anar i es va quedar sol amb la Maria. Van estar explicant històries fins que la maria va dir: “Em sembla que m’agrada el Jordi”.

Capítol 20: Dos que marxen, una que arriba

En Tòfol es sentia traït davant les paraules de la Maria, es va quedar decebut, mentre pensava en la seva família estirat a La Mansió. Sobtadament en Paco li va dir que l’endemà, si la Salut i la seva mare havien tornat, se’n aniria nedant fins a l’Africa, però en Tòfol no va saber que respondre.

Més tard va anar amb els seus amics, i li van dir que en Jofre i el seu cosí marxarien del camp. La millor notícia va ser quan va arribar un cotxe negre amb la seva mare a dins.