Capítol
13: La Mansió
En aquest capítol en Tòfol explica com era la situació al camp de
refugiats. Explica que es van haver de condtruir una caseta amb
canyes i unes quantes mantes per poder dormir més arraserats del
vent, la varén anomenar la Mansió. A més la seva mare li
acostumava a parlar sobre l'avolució de l'embaras, un dia parlant-ne
la mare va veure la Salut, la veïna grassa amb la qual la seva mare
anava a cosir, ella també havia fugit de Espanya.
Capítol
14: Una puntada de peu
Des de que la Salut apareix al camp de consentració, l'estat d'ànim
de la mare d'en Tòfol canvia molt, es troba i té una persona amb la
qual té molta confiança per poder parlar dels seus problemes i
pors. Un dia en Tòfol passejant per la platja veu com un guàrdia
apallisava a un noi, en Jordi, impulsivament sense pensar-ho li clava
una puntada de peu per ajudar al noi, els dos fugen corretns, des de
aquell dia els dos es tornene en amics inseparables.
Capítol
15: Enterrat en vida
Finalment
la mare d'en Tòfol decideix explicar a tots els membres de la Mansió
eu està embarassada, tots reben la notícia
amb molta alegria, però en Sebastià opina
que seria millor que paris fora del camp amb l'ajuda d'un metge, i
decideix escapar-se per trobar-ne un, i
tots i accedeixen. L'endamà en Sebastià
torna al camp arraplegat per dos guardies els quals no deixen que
ningú s'hi apropi a ell. En
Jordi li diu a en Tòfol que sap que li faran a en Sebastià i que a
la nit li ho mostrarà, a la nit els dos
nois es troben i efectivament en Jordi li ensenya que li feien a en
Sebastià, estava despullat, a l'intempèrie
i en un sot molt gran.
Capítol
16: Tòfol, Tòfol, Tòfol...
El dia 1 d'arbril de l'any 1939 Franco va guanyar la guerra. En
Sebastià va sortir viu de la turtura que va rebre per part dels
guardies, totri això en Tòfol esmenta que des de aquell dia el va
veure sembre amb les mans i els llavis morats. Ell, en Jordi i en
Jofre, el seu cosi, decideix anar a parlar, ja que veuen que en Tòfol
està molt apagat, però a la que intenten mantenir una conversa amb
ell, s'adonen de que no els respon i de que no apra de mirar fixament
en un punt, de sobte en Tòfol s'aixeca i comença a caminar cap
aquell punt, on hi ha una noia, en Tòfol sospita que és la Crbonet,
i quan la té al davant i la saluda, veu que si, que efecttivament,
és la Carbonet.
Vigileu amb les faltes d'ortografía.
ResponElimina