Capítol 13-16




Capítol 13: La Mansió

En aquest capítol en Tòfol explica com era la situació al camp de refugiats. Explica que es van haver de condtruir una caseta amb canyes i unes quantes mantes per poder dormir més arraserats del vent, la varén anomenar la Mansió. A més la seva mare li acostumava a parlar sobre l'avolució de l'embaras, un dia parlant-ne la mare va veure la Salut, la veïna grassa amb la qual la seva mare anava a cosir, ella també havia fugit de Espanya.


Capítol 14: Una puntada de peu

Des de que la Salut apareix al camp de consentració, l'estat d'ànim de la mare d'en Tòfol canvia molt, es troba i té una persona amb la qual té molta confiança per poder parlar dels seus problemes i pors. Un dia en Tòfol passejant per la platja veu com un guàrdia apallisava a un noi, en Jordi, impulsivament sense pensar-ho li clava una puntada de peu per ajudar al noi, els dos fugen corretns, des de aquell dia els dos es tornene en amics inseparables.


Capítol 15: Enterrat en vida

Finalment la mare d'en Tòfol decideix explicar a tots els membres de la Mansió eu està embarassada, tots reben la notícia amb molta alegria, però en Sebastià opina que seria millor que paris fora del camp amb l'ajuda d'un metge, i decideix escapar-se per trobar-ne un, i tots i accedeixen. L'endamà en Sebastià torna al camp arraplegat per dos guardies els quals no deixen que ningú s'hi apropi a ell. En Jordi li diu a en Tòfol que sap que li faran a en Sebastià i que a la nit li ho mostrarà, a la nit els dos nois es troben i efectivament en Jordi li ensenya que li feien a en Sebastià, estava despullat, a l'intempèrie i en un sot molt gran.


Capítol 16: Tòfol, Tòfol, Tòfol...

El dia 1 d'arbril de l'any 1939 Franco va guanyar la guerra. En Sebastià va sortir viu de la turtura que va rebre per part dels guardies, totri això en Tòfol esmenta que des de aquell dia el va veure sembre amb les mans i els llavis morats. Ell, en Jordi i en Jofre, el seu cosi, decideix anar a parlar, ja que veuen que en Tòfol està molt apagat, però a la que intenten mantenir una conversa amb ell, s'adonen de que no els respon i de que no apra de mirar fixament en un punt, de sobte en Tòfol s'aixeca i comença a caminar cap aquell punt, on hi ha una noia, en Tòfol sospita que és la Crbonet, i quan la té al davant i la saluda, veu que si, que efecttivament, és la Carbonet.

1 comentari: