Capítol 29-32

Capítol 29: Tòfol?

Quan en Tòfol va fer 32 anys, la seva germana Tina, de ara 18 anys, se’n va anar a Buenos Aires per continuar els estudis de pintura. I més tard va presentar una molt bona exposició que va tenir molt èxit.
En Tòfol seguia solter, ja que en cara no havia oblidat del tot a la Maria, però de sobte va sentir una veu de dona al seu darrere que va cridar: Tòfol?

Capítol 30: Mil exposicions seguides

Només sentir aquella veu, és va girar, sorprès per la bona pronunciació del seu nom. Era la Maria, feia 18 anys que no es veien. Van parlar sobre moltes coses, ara ja com dos adults de trenta-dos i trenta-quatre anys. Van explicar-se totes les aventures que havien passat, i que encara s’estimaven un a l’altre.
Ja a la nit, en Tòfol i la Maria van anar a retrobar-se amb la seva família.


Capítol 31: La poesia

El llibre salta a l’any 1975, quan en Tòfol tenia 50 anys i continuava treballant a la fusteria, i mai més s’havia separat de la Maria.
En Tòfol havia anat a dinar a casa dels seus pares, ja que la mare es trobava molt malament arran d’una malaltia i els metges li havien donat poc temps de vida. Quan la esperada noticia es va donar per la televisió: Franco ha mort. Aquell dia la Carme també es va morir, però ho va fer en pau ja que va poder acomiadar-se de tots.


Capítol 32: Ara que estem junts

Gràcies a la Maria, la parella va a veure en Tian a la seva tomba.
La Maria i en Tòfol es van casar, i van tenir dos fills: la Mar i en Pau. I cada un d’ells, n’han tingut dos altres, així que per Nadal, són força gent a la taula.
El llibre acaba amb en Tòfol acomiadant-se del Tian, i llegint-li el llibre que li ha dedicat a ell explicant totes les seves aventures. I dient-li: Tian, ara que tornem a estar junts, volia dir-te que t’he estimat, que t’estimo i que t’estimaré.

5 comentaris: